Salveto Translations


The Lord's Prayer

Salveto English Esperanto Ido LFN
Nos Patra, cui es en ciela, sancte es tu nama. Tu regna venu, tu vola faru, a tera cum a ciela. Dono nos lo dia nos diele pana, e perdono nos pecatas, com nos perdono on cui pecato a nos. Ne conduco nos a tenta, sed libero nos de mala. Amen.
(23-May-06)

Nu Geno, cui es en ciele, sanct es tu name. Tu regne venos, tu vole faros, a tere cum a ciele. Donas nu lo die nu diel pane, e perdonas nu pecati, com nu perdonas on cui pecatas a nu. Ne conducas nu a tente, sed liberas nu de male. Amen.
(14-Dec-05)

Nu Geno, cui es en ciele, sanct es tu name. Tu regne venum, tu vole esum farid, a tere cum a ciele. Donu nu lo die nu diel pane, e perdonu nu pecates, com nu perdonu on cui pecatu a nu. Ne conducu nu a tente, sed liberu nu de male. Amen.
(10-Nov-05)

Nos Geno, cui es en ciele, sanct es te name. Te regne venum, te vole esum farid, a tere cum a ciele. Donu nos lo die nos diel pane, e perdonu nos pecates, com nos perdonu on cui pecatu a nos. Ne conducu nos a tente, sed liberu nos de male. Amen.
(10-Nov-05)

Ni Geno, cui es en ciele, sanct es teu name. Teu regne venos, teu vole esos farid, a tere cum a ciele. Donas ni lo die niu diel pane, e perdonas niu pecati, com ni perdonas on cui pecatas a ni. Ne conducas ni a tente, sed liberas ni de male. Amen.
(14-Sep-05)

Ni Geno, cu es en ciele, sanct es tu name. Tu regne venos, tu vole esos farid, a tere cum a ciele. Donas ni lo die ni diel pane, e perdonas ni pecati, com ni perdonas on cu pecatas a ni. Ne conducas ni a tente, sed liberas ni de male. Amen.
(07-Aug-05)

Nos Genio, ci es en ciele, sanct es vu name. Vu regne veno, vu vole eso farid, a tere cum a ciele. Dona nos lo die nu diel pane, e perdona nos pecates, com nos perdona on ci pecata a nos. Ne conduca nos a tente, sed libera nos de male. Amen.
(02-Aug-05)

Nu Geno, ci es en ciele, sanct es tu name. Tu regne venum, tu vole esum farid, a tere cum a ciele. Donu nu lo die nu diel pane, e perdonu nu pecates, com nu perdonu on ci pecatu a nu. Ne conducu nu a tente, sed liberu nu de male. Amen.
(06-Jun-05)

Nu Patre, ci es en ciele, sanct es tu name. Tu regne veno, tu vole eso farid, a tere cum a ciele. Dona nu lo die nu diel pane, e perdona nu pecates, com nu perdona on ci pecata a nu. Ne conduca nu a tente, sed libera nu de male. Amen.
(07-May-05)

Nu Genio, ci es en ciele, sanct es tu name. Tu regne o vena, tu vole o es farad, a tere cum a ciele. Dona nu lo die nu dii pane, e perdona nu pecates, com nu perdona on ci pecata a nu. Ne conduca nu a tente, sed libera nu de male. Amen.
(06-May-05)

Nu Geno, ci es en ciele, sancti es tu name. Tu regne o venu, tu vole os farudi, a tere cum a ciele. Donu nu lo die nu dii pane, e perdonu nu pecates, com nu perdonu on ci pecatu a nu. Ne conducu nu a tente, sed liberu nu de male. Amen.
(06-May-05)

Nu Geno, ci es en ciele, sancti es tu name. Tu regne venom, tu vole esom farimi, a tere cum a ciele. Donam nu lo die nu dii pane, e perdonam nu pecates, com nu perdonam on ci pecatam a nu. Ne conducam nu a tente, sed liberam nu de male. Amen.
(05-May-05)

Nu Geno, cui es en ciele, sanct es tu name. Tu regne o venu, tu vole o es farit, a tere cum a ciele. Donu nu lo die nu diel pane, e perdonu nu pecates, com nu perdonu on cui pecatu a nu. Ne conducu nu a tente, sed liberu nu de male. Amen.
(04-May-05)

Nu Genio, cui es en ciele, sanct es tu name. Tu regne va vena, tu vole va farit, a tere cum a ciele. Dona nu lo die nu diel pane, e perdona nu pecates, com nu perdona on cui pecata a nu. Ne conduca nu a tente, sed libera nu de male. Amen.
(04-May-05)

Nu Geneo, cui es en ciele, sanct es tu name. Tu regne veno, tu vole eso farit, a tere cum a ciele. Dona nu lo die nu diel pane, e perdona nu pecates, com nu perdona on cui pecata a nu. Ne conduca nu a tente, sed libera nu de male. Amen.
(02-May-05)

Nos Geno, qui es en ciele, sancte es tu name. Tu regne venam, tu vole faram, a tere cum a ciele. Donu nos o die nos dial pane, e perdonu nos pecates, com nos perdonu on qui pecatu a nos. Ne conducu nos a tente, sed liberu nos de male. Amen.

Nu Geno, qui es en ciele, sancte es tu name. Tu regne venos, tu vole faros, a tere cum a ciele. Donas nu o die nu pane die, e perdonas nu pecati, com nu perdonas on qui pecatas a nu. Ne conducas nu a tente, sed liberas nu de male. Amen.

Nu Patra, qui es en ciela, sancte es tu nama. Tu regna venu, tu vola faru, a tera cum a ciela. Dono nu o dia nu pana die, e perdono nu pecatas, com nu perdono on qui pecato a nu. Ne conduco nu a tenta, sed libero nu de mala. Amen.

Nu Patre, qui es en ciele, sancta es tu name. Tu regne venu, tu vole faru, a tere cum a ciele. Dono nu o die nu pane dia, e perdono nu pecates, com nu perdono on qui pecato a nu. Ne conduco nu a tente, sed libero nu de male. Amen.

Nu Patre, qui es en ciele, sancto es tu name. Tu regne venu, tu vole faru, a tere cum a ciele. Dona nu o die ni pane dio, e perdona nu pecates, com nu perdona on qui pecata a nu. Ne conduca nu a tente, sed libera nu de male. Amen.

Ni Geno, cui es en ciele, sancti es ti name. Ti regne venum, ti vole farum, a tere cum a ciele. Donu nu o die ni pane dii, e perdonu ni pecates, com nu perdonu on cui pecatu a nu. Ne conducu nu a tente, sed liberu nu de male. Amen.

Our Father, who art in heaven, hallowed be thy name. They kingdom come, thy will be done, on Earth as it is in heaven. Give us this day our daily bread, and forgive our sins, as we forigve those who sin against us. Do not lead us into temptation, but deliver us from evil. Amen. Patro nia, kiu estas en la ĉielo, via nomo estu sanktigita. Venu via regno, fariĝu via volo, kiel en la ĉielo, tiel ankaŭ sur la tero. Nian panon ĉiutagan donu al ni hodiaŭ. Kaj formetu al ni niajn ŝuldojn, kiel ankaŭ ni formetas al niaj ŝuldantoj. Ne konduku nin en tenton, sed liberigu nin de la malbono. Amen. Patro nia, qua esas en la cielo, tua nomo santigesez ; tua regno advenez; tua volo facesez quale en la cielo, tale anke sur la tero. Donez a ni cadie l'omnidiala pano, e pardonez a ni nia ofensi, quale anke ni pardonas a nia ofensanti; e ne duktez ni aden la tento, ma liberigez ni del malajo. Amen. Nos Padre, ce es en sielo, santa es tu nome. Tu renia va veni. Tu vole va es fada, in tera como en sielo. Da oji nos pane dial a nos. Pardona nos ofendes como nos pardona los ci ofende nos. No condui nos a tentia, ma proteje nos da malia. Amen.

Hills Like White Elephants

Salveto English LFN

"Colini Com Blanc Elefanti"
per Ernesto HEMINGWAY, 1927

(traducut per Micelo LORENZ, 2005)


"Hills Like White Elephants"
by Ernest Hemingway, 1927

"Colinas Como Elefantes Blanca"
par Ernest Hemingway, 1927

(traduida par Daniel ALEGRETT e George BOEREE, 1999)


Colines tra vale de Ebro esut longi e blanci. O parte avut no umbre e no arbores e statione esut inter du lines de feroves su sole. Propi ad late de statione esut tepidi umbre de edifice, e un cortine, faruti de cordes de bamboe granes, suspendut tra aperti porte ena bare, por escludur musces. Americano e iuna con il sidut a un table en umbre, estri edifice. Esut multi calidi, e espresi trene de Barselona venu en cuarant minutes. Id pausu a statione a du minutes e iru a Madrid.

Colines tro vale de Ebro esi longo e blanco. O parte avi no umbre e no arbores e statione esi inter du lines de feroves su sole. Propo ad late de statione esi tepido umbre de edifice, e un cortine, faruto de cordes de bamboe granes, suspendi tro aperto porte eno bare, por excludar musces. Americane e iunfeme con il sidi a un table en umbre, estro edifice. Esi multo calido, e espreso trene de Barselona vena en cuarant minutes. Id pausa a statione a du minutes e ira a Madrid.

Colines tra vale de Ebro esi longa e blanca. O parte avi no umbre e no arbores e statione esi inter du lines de feroves su sole. Propa ad late de statione esi tepida umbre de edifice, e un cortine, faruta de cordes de bamboe granes, suspenda tra aperta porte ena bare, por excludar musces. Americane e iunfeme con il sidi a un table en umbre, estra edifice. Esi multa calida, e espresa trene de Barselona veno en cuarant minutes. Id pauso a statione a du minutes e iro a Madrid.

Colinas tre vala de Ebro esi longe e blance. O parta avi no umbra e no arboras e stationa esi inter du linas de ferovas su sola. Prope ad lata de stationa esi tepide umbra de edifica, e un cortina, farute de cordas de bamboa granas, suspende tre aperte porta ene bara, por excludar muscas. Americana e iunfema con il sidi a un tabla en umbra, estre edifica. Esi multe calide, e exprese trena de Barselona veno en cuarant minutas. Id pauso a stationa a du minutas e iro a Madrid.

Colini tra vale de Ebro esis longe e blance. O parte avis no umbre e no arbori e statione esis inter du lini de ferovi su sole. Prope ad late de statione esis tepide umbre de edifice, e un cortine, farite de cordi de bamboe grani, suspendite tra aperte porte enta bare, por excludar musci. Americano e iuna con il sidis a un table en umbre, ester edifice. Esis multe calide, e exprese trene de Barselona venas en cuarant minuti. Il pausas a statione a du minuti e iras a Madrid.

Colines tra vale de Ebro esi long e blanc. O parte avi no umbre e no arbores e statione esi inter du lines de feroves su sole. Prop ad late de statione esi tepid umbre de edifice, e un cortine, farus de cordes de bamboe granes, suspendus tra apert porte enta bare, por excluder musces. Americano e iuna con il sidi a un table en umbre, ester edifice. Esi mult calide, e rapid trene de Barselona venu en cuarant minutes. Il pausu a statione a du minutes e iru a Madrid.

Colines tra vale de Ebro esi long e blanc. Lo parte avi no umbre e no arbores e statione esi inter du lines de feroves su sole. Prop ad late de statione esi tepid umbre de edifice, e un cortine, farit de cordes de bamboel granes, suspendit tra apert porte enter bare, por escludar musces. Americaneo e iunea con il sidi a un table en umbre, ester edifice. Esi mult calide, e rapid trene de Barselona veno en cuarant minutes. Id pauso a statione a du minutes e iro a Madrid.

Colines trans vale de Ebro esim long e blanc. Lo parte avim no umbre e no arbores e statione esim inter du lines de feroves su sole. Prop ad late de statione esim tepid umbre de edifice, e un cortine, farit de cordes de bamboel granes, suspendit trans apert porte enter bare, por escludar musces. Americano e iuna con il sidim a un table en umbre, ester edifice. Esim mult calid, e rapid trene de Barselona venom en cuarant minutes. Id pausom a statione a du minutes e irom a Madrid.

Colines trans vale de Ebro esim longi e blanci. Lo parte avim no umbre e no arbores e statione esim inter du lines de feroves su sole. Prop ad late de statione esim tepidi umbre de edifice, e un cortine, farimi de cordes de bamboel granes, suspendimi trans aperti porte enter bare, por escludar musces. Americano e iuna con il sidim a un table en umbre, ester edifice. Esim multi calidi, e rapidi trene de Barselona venom en cuarant minutes. Id pausom a statione a du minutes e irom a Madrid.

Colines trans vale de Ebro i es long e blanc. Lo parte i ava no umbre e no arbores e statione i es inter du lines de feroves su sole. Prop ad late de statione i es tepid umbre de edifice, e un cortine, farad de cordes de bamboel granes, suspendad trans apert porte enter bare, por escludar musces. Americanio e iunia con il i sida a un table en umbre, ester edifice. I es multi calid, e rapid trene de Barselona o vena en cuarant minutes. Id pausa a statione a du minutes e ira a Madrid.

Colines trans vale de Ebro esi long e blanc. Lo parte avi no umbre e no arbores e statione esi inter du lines de feroves su sole. Prop ad late de statione esi tepid umbre de edifice, e un cortine, farid de cordes de bamboel granes, suspendid trans apert porte enter bare, por escludar musces. Americane e iun feme con il sidi a un table en umbre, ester edifice. Esi mult calid, e rapid trene de Barselona veno en cuarant minutes. Id pausa a statione a du minutes e ira a Madrid.

Colines trans vale de Ebro esi long e blanc. Lo parte avi no umbre e no arbores e statione esi inter du lines de feroves su sole. Prop ad late de statione esi tepid umbre de edifice, e un cortine, farid de cordes de bamboel granes, suspendid trans apert porte enter bare, por escludar musces. Americano e iuna con il sidi a un table en umbre, ester edifice. Esi mult calid, e rapid trene de Barselona venum en cuarant minutes. Id pausu a statione a du minutes e iru a Madrid.

Colines trans vale de Ebro esi long e blanc. Lo parte avi no umbre e no arbores e statione esi inter du lines de feroves su sole. Prop ad late de statione esi tepid umbre de edifice, e un cortine, farid de cordes de bamboel granes, suspendid trans apert porte enter bare, por escludar musces. Americanio e iunia con lio sidi a un table en umbre, ester edifice. Esi mult calid, e rapid trene de Barselona veno en cuarant minutes. Lie pausa a statione a du minutes e ira a Madrid.

Colini trans vale de Ebro esis long e blanc. Lo parte avis no umbre e no arbori e statione esis inter du lini de ferovi su sole. Prop ad late de statione esis tepid umbre de edifice, e un cortine, farid de cordi de bamboel grani, suspendid trans apert porte enter bare, por escludar musci. Americano e iuna con il sidis a un table en umbre, ester edifice. Esis mult calid, e rapid trene de Barselona venos en cuarant minuti. Ul pausas a statione a du minuti e iras a Madrid.

Colines trans vale de Ebro esi long e blanc. Lo parte avi no umbre e no arbores e statione esi inter du lines de feroves su sole. Prop ad late de statione esi tepid umbre de edifice, e un cortine, farid de cordes de bamboel granes, suspendid trans apert porte enter bare, por escludar musces. Americano e iuna con il sidi a un table en umbre, ester edifice. Esi mult calid, e rapid trene de Barselona venum en cuarant minutes. Ile pausu a statione a du minutes e iru a Madrid.

Colini trans vale de Ebro esis long e blanc. Lo parte avis no umbre e no arbori e statione esis inter du lini de ferovi su sole. Prop ad late de statione esis tepid umbre de edifice, e un cortine, farid de cordi de bamboel grani, suspendid tran apert porte enter bare, por escludar musci. Americano e iuna con il sidis a un table en umbre, ester edifice. Esis mult calid, e rapid trene de Barselona venos en cuarant minuti. Al pausas a statione a du minuti e iras a Madrid.

Colinas trans vala de Ebro esi longe e blance. Lo parta avi no umbra e no arboras e stationa esi inter du linas de ferovas su sola. Prope ad lata de stationa esi tepide umbra de edifica, e un cortina, faride de cordas de bamboe granas, suspendide tran aperte porta enter bara, por escludar muscas. Americana e fila con il sidi a un tabla en umbra, ester edifica. Esi multe calide, e rapide trena de Barselona venu en cuarant minutas. Al pausu a stationa a du minutas e iru a Madrid.

The hills across the valley of the Ebro were long and white. On this side there was no shade and no trees and the station was between two lines of rails in the sun. Close against the side of the station there was the warm shadow of the building and a curtain, made of strings of bamboo beads, hung across the open door into the bar, to keep out flies. The American and the girl with him sat at a table in the shade, outside the building. It was very hot and the express from Barcelona would come in forty minutes. It stopped at this junction for two minutes and went to Madrid. La colinas tra la vale de la Ebro eseva longa e blanca. Esta parte no ave ombra e no arbores, e la stasion eseva entra du linias de ferovia su la sol. Prosima contra un lado de la stasion, aveva la ombra tepida de la construida e un cortina, fada de cordas de granos de bambu, pendente tra la porta abrida a en la beveria, per mantenir la moscas a estra. La american e la fia ce le acompaniava, sentava se a un tabla su la ombra, estra la construida. Eseva multe calda, e la tren rapida da Barselona venira en cuatrodes minutos. El parava se en esta stasion entra dudes minutos e partiva a Madrid.
"Cue nu bibas?", iuna demandis. El amovis el cape e ponis sur table. 'What should we drink?' the girl asked. She had taken off her hat and put it on the table. "Ce nos bevira?", la fia demandava. El retirava sa xapo e poneva le supra la tabla.
"Es mult calid," omo diris. 'It's pretty hot,' the man said. "Es multe calda," la om diva.
"Nu bibas bire." 'Let's drink beer.' "Nos bevira bir."
"Dos cervezas", omo diris a cortine. 'Dos cervezas,' the man said into the curtain. "Dos cervezas", la om diva a la cortina.
"Grandes?" un oma demandis de porte. 'Big ones?' a woman asked from the doorway. "Grandes?" un dona demandava da la porta.
"Si. Du grandes." 'Yes. Two big ones.' "Si, du grandes."
Oma portis du vitri de bire e du felt costeri. El ponis felt costeri e bire vitri sur table e regardis omo e iuna. Iuna regardis line de colini. Ali esis blanc su sole, e tere esis brun e sec. The woman brought two glasses of beer and two felt pads. She put the felt pads and the beer glasses on the table and looked at the man and the girl. The girl was looking off at the line of hills. They were white in the sun and the country was brown and dry. La dona portava du vitros de bir e du portavitros. El poneva la portavitros e la vitros de bir supra la tabla e el regardava la om e la fia. La fia regardava la linia de colinas. Los eseva blanca su la sol, e la campania eseva brun e seca.
"Ales semblas blanc elefanti," ila diri. 'They look like white elephants,' she said. "Los pare elefantes blanca," el diva.
"Me nunc vidis," omo bibis il bire. 'I've never seen one,' the man drank his beer. "Io vide un no tempo," la om beviva sa bir.
"No, tu ne vo." 'No, you wouldn't have.' "No, tu no poteva."
"Me potas," omo diris. "[Just] porce tu diras cue me ne vo, pruvas nile." 'I might have,' the man said. 'Just because you say I wouldn't have doesn't prove anything.' "Io poteva,", la om diva. "Sola per ce tu di ce io no poteva, esa no proba alga cosa."
Iuna regardis grane cortine. "On pingis alicue," el diris. "Cue al diras?" The girl looked at the bead curtain. 'They've painted something on it,' she said. 'What does it say?' La fia videva a la cortina. "Los pintava le alga," el diva. "Ce el di?".
"Anis del Toro. Es un bibe." "Anis del Toro. It's a drink." "Anís del Toro. El es un bevida."
"Nu tentus?" "Could we try it?" "Nos pote tentar le?"
Omo vocis "Asculta" trans cortine. Oma venis de bare. The man called 'Listen' through the curtain. The woman came out from the bar. La om clamava "Escuta" tra la cortina. La dona veniva da la beveria.
"Cuar reales." 'Four reales.' "Cuatro reales."
"Nu volas du Anis del Toro." 'We want two Anis del Toro.' "Nos desira du Anís del Toro."
"Con acue?" 'With water?' "Con acua?"
"Tu volas con acue?" 'Do you want it with water?' "Tu le desiras con acua?"
"Me ne scias," iuna diris. "Es bon con acue?" 'I don't know,' the girl said. 'Is it good with water?' "Io no sabe," la fia diva. "El es bon con acua?"
"Es ne mal." 'It's all right.' "El es no mal."
"Vu volas con acue?" [asked] oma. 'You want them with water?' asked the woman. "Vos desira los con acua?", demandava la dona.
"Si, con acue." 'Yes, with water.' "Si, con acua."
"Gustas cum licorise," iuna diris e ponis vitre sur table. 'It tastes like liquorice,' the girl said and put the glass down. "El gusta como licoris," la fia diva e poneva la vitro supra la tablo.
"Es con tuti." 'That's the way with everything.' "Esa es la modo per tota la cosas."
"Si," diris iuna. "Tuti gustas com licorise. Spesial tut cosi on atendis de mult tempe, com absinte." 'Yes,' said the girl. 'Everything tastes of liquorice. Especially all the things you've waited so long for, like absinthe.' "Si," diva la fia. "Tota la cosas gusta como licoris. Spesial tota la cosas ce tu eseva esperante multe tempo, como asinte."
"Ai, aretas." 'Oh, cut it out.' "Ai, silenti."
"Tu comensis," iuna diris. "Me se amusis. Me avis un bon tempe." 'You started it,' the girl said. 'I was being amused. I was having a fine time.' "Tu comensava le," la fia diva. "Io me divertiva. Io aveva un bon tempo."
"Bon, nu tentas avar un bon tempe." 'Well, let's try and have a fine time.' "Bon, nos tentara aver un bon tempo."
"O.C. Me esis tentant. Me diris cue montani semblis blanc elefanti. Esis brilant, no?" 'All right. I was trying. I said the mountains looked like white elephants. Wasn't that bright?' "Multe bon. Io tentava. Io diva ce la montanias pare elefantes blanca. Io eseva briliante, no?"
"Esis brilant." 'That was bright.' "Tu eseva briliante."
"Me volis tentar lo nov bibe. Es tut cue nu faras, no? Regardas a cosi e tentas nov bibes?" 'I wanted to try this new drink. That's all we do, isn't it - look at things and try new drinks?' "Io vole tentar esta bevida nova. Esa es tota ce nos fa, no? Regardar a cosas e tentar bevidas nova?"
"Si tu diras." 'I guess so.' "Io imaja."
Iuna regardis trans a colini. The girl looked across at the hills. La fia regardava a tra la colinas.
"Es bel colini," el diris. "No ver semblas blanc elefanti. Me volis sol colorure de pele trans arbori." 'They're lovely hills,' she said. 'They don't really look like white elephants. I just meant the coloring of their skin through the trees.' "Los es colinas bela," el diva. "Los no pare vera elefantes blanca. Io vole siniar sola la colores de los peles tra la arbores."
"Nu avus nov bibi?" 'Should we have another drink?' "Nos avera otra bevidas?"
"O.C." 'All right.' "Multe bon."
Tepid vente suflis grane cortine ad table. The warm wind blew the bead curtain against the table. La venta tepida soflava la cortina contra la tabla.
"Bire es bon e fres," omo diris. 'The beer's nice and cool,' the man said. "La bir es bon e fresca," la om diva.
"Es amabel," iuna diris. 'It's lovely,' the girl said. "El es amable," la fia diva.
"Es ver un simpel cirurge, Iiga," omo diris. "Es ver no un cirurge omne." 'It's really an awfully simple operation, Jig,' the man said. 'It's not really an operation at all.' "El es serta un sirurjia simple, Jig," diva la om. "El no es vera un sirurjia a no cuanto."
Iuna regardis tere cuo table gambi restis. The girl looked at the ground the table legs rested on. La fia regardeva la solo supra ce a table resteva.
"Me scias cue tu no recusus, Iiga. Es ver nile. Es sol por permitar aire entrar." 'I know you wouldn't mind it, Jig. It's really not anything. It's just to let the air in.' "Io saveva ce tu no detestara le, Jig. El es vera no multe. El permitera sola ce la aira entra."
Iuna diris nil. The girl did not say anything. La fia diva no cosa.
"Me iros con tu e me staros con tu tut tempe. On sol permitas aire entrar e tum es perfect natural." 'I'll go with you and I'll stay with you all the time. They just let the air in and then it's all perfectly natural.' "Io vara con te e io stara con te la tempo tota. Los sola permitera ce la aira va a entra e da la ora tota eseva perfeta natural."
"Tum cue nu faros post?" 'Then what will we do afterwards?' "E ce nos fara pos la ora?"
"Nu esos bon post. Tuti com pre." 'We'll be fine afterwards. Just like we were before.' "Nos esera bon pos la ora. Justa como nos eseva ante esta ora."
"Por cue tu pensas?" 'What makes you think so?' "Per ce tu pensa esa?"
"Es sol cose cue vesas nu. Es sol cose cue faris nu unfelig." 'That's the only thing that bothers us. It's the only thing that's made us unhappy.' "Esa es la sola cosa ce anoia nos. El es la sola cosa ce fava nos infelis."
Iuna regardis grane cortine, estendis el mane e prendis du cordi de grani. The girl looked at the bead curtain, put her hand out and took hold of two of the strings of beads. La fia regardeva a la cortina, retirava sa mano e prendeva du cordas de la cortina.
"E tu pensas cue nu esos O.C. e felig." 'And you think then we'll be all right and be happy.' "E tu pensas ce nos esera a la ora bon e felis."
"Me scias cue nu esos. Es ne teme. Me noscis multe omi cui faris." 'I know we will. You don't have to be afraid. I've known lots of people that have done it.' "Io sabe ce nos esera. Tu no deve temer. Io conose multe persones ce fava le."
"Me item," diris iuna. "E post, ali tut esis mult felig." 'So have I,' said the girl. 'And afterwards they were all so happy.' "Io ance," la fia diva. "E pos la ora, los tota eseva multe felis."
"Alor," omo diris, "si tu ne volas, tu ne devas farar. Me ne volus tu farar si tu ne volas farar. Sed me scias, es mult simple." 'Well,' the man said, 'if you don't want to you don't have to. I wouldn't have you do it if you didn't want to. But I know it's perfectly simple.' "Bon," la om diva, "si tu no vole, tu no deve far le. Io no obligara te si tu no desira far le. Ma io sabe ce el es multe simple."
"E tu ver volas?" 'And you really want to?' "E tu vole vera?"
"Me pensas, es [best] cose farar. Sed me ne volas tu farar si tu ver ne volas." 'I think it's the best thing to do. But I don't want you to do it if you don't really want to.' "Io pensa ce el es la plu bon cosa per nos far. Ma io no vole ce tu fa le si tu no desira vera."
"E si me faras, vu esos felig e cosi esos com priore e tu amos me?" 'And if I do it you'll be happy and things will be like they were and you'll love me?' "E si io fa le, tu esera felis e la cosas esera como los eseva e tu amara me?"
"Me amas tu nunc. Tu scias me tu amas." 'I love you now. You know I love you.' "Io ama te esta ora. Tu sabe ce io te ama."
"Me scias. Sed si me faras, esos [again] bon si me diras cue cosi es com blanc elefanti, e tu gustos?" 'I know. But if I do it, then it will be nice again if I say things are like white elephants, and you'll like it?' "Io sabe. Ma si io fa le, donce esera ance ora bon si io di ce cosas es como elefantes blanca, e tu gustara le?"
"Me al amos. Me al amas nunc, sed me ne [able] pensar. Vu scias com me es cuand me disturbas." 'I'll love it. I love it now but I just can't think about it. You know how I get when I worry.' "Io amara le. Io ama le esta ora, ma io no pote pensar de le. Tu sabe como io es cuando io es disturbada."
"Si me faras, tu [never] disturbos?" 'If I do it you won't ever worry?' "Si io fa le, tu no esera otra ves disturbada?"
"Me ne disturbos por cue es mult simple." 'I won't worry about that because it's perfectly simple.' "Io no esera disturbada de esa per ce el es multe simple."
"Donc me faros. Porce me ne consernas de me." 'Then I'll do it. Because I don't care about me.' "Donce io fara le, per ce io no conserna de me."
"Cue tu [mean]?" 'What do you mean?' "Ce tu sinia?"
"Me ne consernas de me." 'I don't care about me.' "Io no conserna de me."
"Sed me consernas de tu." 'Well, I care about you.' "Bon, ma io conserna de te."
"Si, si. Sed me ne consernas de me. E me faros, e donc tuti esos bon." 'Oh, yes. But I don't care about me. And I'll do it and then everything will be fine.' "Ia, si. Ma io no conserna de me. E io fara le e a la ora tota esera bon."
"Me ne volas tu farar si tu sensas com sa." 'I don't want you to do it if you feel that way.' "Io no vole ce tu fa le si tu te sense esa modo."
Iuna stavis e iris a fin de statione. Tran, a oter late, esis campi de grane e arbori long rivi de Ebro. A distanse, trans rie, esis montani. Umbre de un nube movis tra grane de [grain] e el vidis rive tran arbori. The girl stood up and walked to the end of the station. Across, on the other side, were fields of grain and trees along the banks of the Ebro. Far away, beyond the river, were mountains. The shadow of a cloud moved across the field of grain and she saw the river through the trees. La fia stava e paseava a la estremia de la stasion. Tra, a la otra lado, aveva campos de granos e arbores longo la rivas de la Ebro. A distante, tra la rio, eseva montanias. La ombra de un nube moveva se tra la campo de grano e la fia videva la rio tra la arbores.
"E nu avus tut lo," el diris. "E nu avus omni, e tut die nu al faras plus unposibel." 'And we could have all this,' she said. 'And we could have everything and every day we make it more impossible.' "E nos potera aver tota esta," el diva. "E nos potera aver tota cosa e cada dia nos fara le plu inposable."
"Cue tu diris?" 'What did you say?' "Ce tu diva?"
"Me diris cue nu avus omnes." 'I said we could have everything.' "Io diva ce nos potera aver tota cosas."
"Nu [can] avus omne." 'We can have everything.' "Nos pote aver tota cosas."
"No, nu ne [can]." 'No, we can't.' "No, nos no pote."
"Nu [can] avu tut monde." 'We can have the whole world.' "Nos pote aver la mundo intera."
"No, nu ne [can]." 'No, we can't.' "No, nos no pote."
"Nu [can] iru tut parte." 'We can go everywhere.' "Nos pote var a tota parte."
"No, nu ne [can]. Es ne pertinu nu nunc." 'No, we can't. It isn't ours any more.' "No, nos no pote. El no es la nosa plu da esta ora."
"Es pertinu nu." 'It's ours.' "El es la nosa."
( ... more to come ... ) 'No, it isn't. And once they take it away, you never get it back.' "No, el no es. E cuando los prendera le, tu no avera le ance ora a no tempo."
'But they haven't taken it away.' "Ma los no prendeva le."
'We'll wait and see.' "Nos esperara e videra."
'Come on back in the shade,' he said. 'You mustn't feel that way.' "Veni a la ombra," la om diva. "Tu no deve senser te esa modo."
'I don't feel any way,' the girl said. 'I just know things.' "Io no sense alga modo," la fia diva. "Io sola sabe cosas."
'I don't want you to do anything that you don't want to do -' "Io no desira ce tu fa alga cosa ce tu no vole far..."
'Nor that isn't good for me,' she said. 'I know. Could we have another beer?' "... E ce no es bona per me," diva la fia. "Io sabe. Nos pote aver un otra bir?"
'All right. But you've got to realize - ' "Multe bon, ma tu deve vider..."
'I realize,' the girl said. 'Can't we maybe stop talking?' "Io vide," la fia diva. "Nos pote silenti?"
They sat down at the table and the girl looked across at the hills on the dry side of the valley and the man looked at her and at the table. Los sentava se a la tabla e la fia regardeva a las colinas en la lado seca de la vale, e la om regardeva la fia e a la tabla.
'You've got to realize,' he said, ' that I don't want you to do it if you don't want to. I'm perfectly willing to go through with it if it means anything to you.' "Tu deve vider," la om diva, "ce io no desira ce tu fa le si tu no desira. Io es perfeta volente ce tu continua le si el sinia alga cosa a te."
'Doesn't it mean anything to you? We could get along.' "El no sinia alga a te? Nos potera var bon."
'Of course it does. But I don't want anybody but you. I don't want anyone else. And I know it's perfectly simple.' "Natural el sinia alga. Ma io no desira alga un ma te. Io no desira un otra. E io sabe ce es multe simple."
'Yes, you know it's perfectly simple.' "Si, tu sabe ce es multe simple."
'It's all right for you to say that, but I do know it.' "Es bon ce tu di esa, ma io vera sabe le."
'Would you do something for me now?' "Tu pote far alga cosa per me esta ora?"
'I'd do anything for you.' "Io fara tota cosa per te."
'Would you please please please please please please please stop talking?' "Tu pote per favori per favori per favori per favori per favori per favori silentir e no parlar."
He did not say anything but looked at the bags against the wall of the station. There were labels on them from all the hotels where they had spent nights. La om diva no cosa ma regardeva la bagaje apoiada a la muro de la stasion. Aveva selos aderida de tota la oteles do los pasava sa notes.
'But I don't want you to,' he said, 'I don't care anything about it.' "Ma io no vole ce tu le fa," la om diva, "Io no conserna de le."
'I'll scream,' the girl said. "Io criara!" la fia diva.
The woman came out through the curtains with two glasses of beer and put them down on the damp felt pads. 'The train comes in five minutes,' she said. La dona veni tra la cortinas con du vitros de bir e poneva los supra la portavitros umida. "La tren venira pos sinco minutos," el diva.
'What did she say?' asked the girl. "Ce el diva?" la fia demandava.
'That the train is coming in five minutes.' "Ce la treno venira pos sinco minutos."
The girl smiled brightly at the woman, to thank her. La fia surieva felis a la dona, per grasiar le.
'I'd better take the bags over to the other side of the station,' the man said. She smiled at him. "Io plu bon portara la sacos a la otra lado de la stasion," la om diva. La fia surieva a le.
'All right. Then come back and we'll finish the beer.' "Multe bon. A la ora veni e nos finira bevir la bires."
He picked up the two heavy bags and carried them around the station to the other tracks. He looked up the tracks but could not see the train. Coming back, he walked through the bar-room, where people waiting for the train were drinking. He drank an Anis at the bar and looked at the people. They were all waiting reasonably for the train. He went out through the bead curtain. She was sitting at the table and smiled at him. La om prendeva la du sacos pesa e portava los tra la stasion a la otra ferovias. El regardeva la ferovias ma el no poteva vider la tren. Cuando el veni ance ora, el paseava tra la beveria, do la persones ce esperava la tren, beviva. El beviva un Anís en la beveria e regardeva a la jente. Los espera razonante la tren. El vava da la beveria tra la cortina. La fia sentava se a la tabla, e surieva a la om.
'Do you feel better?' he asked. "Tu te sense plu bon?", la om demandava.
'I feel fine,' she said. 'There's nothing wrong with me. I feel fine.' "Io me sense bon," la fia diva. "Es no cosa mal. Io me sense multe bon."







________________________________________________________________________
all salveto content copyright © michael lorenz, all rights reserved
this page last modified aug 2006
salveto@visionx.com